13 de febrer 2013

Ressenya: Good Omens

Títol original: Good Omens
Títol edició en castellà: Buenos Presagios
Autor: Terry Pratchett i Neil Gaiman
EditorialTimunmas
Any de publicació: 2012
Pàgines400

Sinopsi
Segons Les Bones i Encertades profecies d'Agnes la Boja, Bruixa (l'únic llibre fiable de profecies, escrit l'any 1655, abans de que ella explotés), la fi del món tindrà lloc el dissabte. El pròxim dissabte, de fet. Just abans de l'hora de sopar.
Els exèrcits del Bé i del Mal s'estan agrupant, l'Atlàntida està ressorgint, plouen granotes i els ànims estan alterats així que... tot sembla ajustar-se al Pla Diví. De no ser per un àngel inquiet i un dimoni modern que han viscut a costa dels mortals des del començament dels temps i que no estan disposats a acceptar tan fàcilment això de la "fi de la civilització tal i com la coneixem".
I sembla que algú ha perdut l'Anticrist...


Opinió
Sóc una fan declarada de Terry Pratchett, el conegut escriptor anglès, que juntament amb el també famós Neil Gaiman van publicar l'any 1990 un llibre sobre la fi del món. És un llibre de ficció. I ja he dit que part del llibre l'ha escrit Terry Pratchett? Això us hauria de donar una noció més o menys clara de cap a on va el llibre... És un llibre on les coses més inversemblants passen, on les situacions més absurdes et fan riure fins a plorar i on a vegades t'has de rellegir l'última pàgina per entendre ben bé el que ha passat. 

Aquest llibre porta l'humor anglès a un altre nivell, i crea la fi del món més absurda que un es pugui imaginar. Comencem pels personatges: Azirafel, un àngel que regenta una llibreria però que intenta que no es venguin els seus llibres, i Crowley, un dimoni que condueix un Bentley del 1926, que està a la última en tecnologia i que li agrada viure la bona vida. Aquests dos porten des de l'inici de la Creació ajudant o frustrant als humans, i han passat tants anys junts que es podria dir que són... amics. Almenys s'ajuden mútuament a amagades dels seus jefazos. Les seves discussions sobre el bé i el mal són úniques:
−Venga ya, piensa con la cabeza −le regañó Azirafel dubitativo.
−Mal consejo −le recriminó Crowley−. Muy malo. Si te sientas a pensarlo con la cabeza, a ser racional, acabas dando con ideas muy raras. Como: por qué crear a las personas inquisitivas y luego plantar una fruta prohibida donde se vea perfectamente, con un dedo enorme de neón que parpadea y dice "¡AQUÍ ESTÁ!".

−No recuerdo ningún neón.

−Es una metáfora. O sea, por qué hacerlo si de verdad no quieres que se la coman, ¿eh?

Llavors tenim a la bruixa Anatema, descendent d'Agnes la Xiflada, que ha dedicat la seva vida a interpretar les profecies que va escriure la seva antepassada, que no són fàcils i que poden significar qualsevol cosa.
2017. Veo Quatro que cavalgan y que traen el Fin, e los Ángeles del Inferno cavalgan con ellos, e despertarán Tres. E Quatro forman Quatro e yuntos Quatro serán, e el Ángel Oscuro será vençido, mas el Hombre reclamará la su parte. 
També tenim un exèrcit de dos persones encarregats de matar a bruixes, i a l'anticrist (que es diu Adán), un crio d'onze anys que té la seva banda de col·legues, anomenats Ellos, i és el busca-raons del poble on viu.
I sobretot tenim els Quatre Genets de l'Apocalipsi: Fam, Guerra, Pol·lució i Mort. Els noms parlen per si sols, però en l'univers d'aquests escriptors mai és tot tan fàcil:
Su moto era roja. No de un amistoso rojo Honda, era un rojo fuerte, sangre, rico y oscuro y horrendo. [...] El casco era carmesí, y su chaqueta de cuero, color burdeos. En la parte de atrás, con tachuelas rojo rubí, estaban marcadas las palabras ÁNGELES DEL INFIERNO. 
A mi en concret el personatge de Crowley m'ha encantat, per la seva barra i la manera com intenta saltar-se les regles de l'Infern. Fins i tot té alguna tendència a ser una mica bo, encara que sigui pel seu propi interès. Ell va ser la serp original, per ordre de l'infern que li va ordenar que temptés a Eva. 

Mort (o Muerte) també és increïblement divertit i és exactament igual a la Mort que existeix a Discworld, el món creat per Pratchett. 

Tot això entremesclat amb la lluita pel bé i el mal, que intentaran influir en els protagonistes. Tots estan més o menys guillats i es veu que els autors s'ho van passar molt bé escrivint aquesta obra. És més, ells mateixos reconeixen que escrivien intentant fer riure a l'altre. Cap d'ells es podia imaginar que acabaria sent una obra de culte i que vendria milions de còpies. 

Jo m'ho he passat molt bé llegint-lo, i m'he rigut en nombroses ocasions. Ara bé, si té un punt feble aquest llibre, és que a vegades els dos autors s'enrotllen una mica. Es centren tant en els detalls d'una escena que al final el lector es pregunta si continuaran amb la història o es quedaran omplint pàgines amb escenes extravagants. 
No em desagrada del tot perquè em recorda a l'estil de Terry Pratchett, però si es té pressa per saber què passa al final de la història, doncs bé, a quest final tarda a arribar. 

És un llibre bastant gruixut si tenim en compte que la història passa en 3 o 4 dies com a molt, però la lectura és molt amena i entretinguda i sobretot posa de molt bon humor. El rerefons del llibre és innegable i si bé és una història escrita amb humor ens deixa entreveure una visió molt clara del món: els problemes se'ls creen els humans i ningú és intrisicament dolent o bo. 

En conclusió la recomano molt. Una obra mestra escrita per dos escriptors excepcionals que us faran passa una molt bona estona, sobretot tenint en compte que és un llibre que parla de la fi del món. A ells els hi encanten aquestes contradiccions. 

El llibre de Tinummas inclou varis textos inèdits dels autors que parlen de com va néixer la obra i de com van aconseguir escriure una història tant singular a quatre mans estan a dos continents diferents.

No us la deixeu perdre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada